Tres taurons i un rifle
No és un secret que Iván de la Peña, Luis García i Raúl Tamudo formen un poderós triangle que genera gairebé tot el joc d’atac de l’Espanyol. D’aquí el sobrenom dels “Tres Taurons”, en analogia als “Cinco Delfines” que van formar l’atac de l’Espanyol de la segona meitat dels 60. A la Copa de la UEFA, els “Taurons” tenen companyia. Es tracta de Walter Pandiani, autor d’onze gols que el converteixen en el jugador més efectiu de la història de l’Espanyol en competicions europees. El “Rifle”, més encertat que mai a Europa, voldrà de ben segur arrodonir la gesta amb un golet a Glasgow. 

Kanouté, un Sant Pau amb recursos
A Frédéric Kanouté la glòria li està arribant quan ja fa temps que s’hi dedica, a això de marcar gols. Format futbolísticament al futbol francès, el davanter del Malí es va fer gran al Tottenham anglès abans d’anar a parar al Sevilla, per convertir-se en una de les claus del creixement esportiu de l’equip andalús. Davanter de gran alçada, també té una gran tècnica i un bon mostrari de recursos ofensius. I a més, sembla combinar indistintament amb l’acompanyant que li posin, ja sigui el brasiler Luis Fabiano, el rus Kerzakhov o l’uruguaià Chevantón.

Gorka Iraizoz, l’heroi inesperat
Tot i que va començar la temporada amb el rol de segon porter de l’equip darrere Carlos Kameni, la brillant trajectòria de l’Espanyol a la UEFA i les seves bones actuacions li han donat tanta projecció o més fins i tot que el camerunès. Amb aturades decisives en moments clau, el porter navarrès ha estat protagonista destacat com en el partit contra el Benfica a Portugal, que va permetre a l’Espanyol accedir a les semifinals, i que va revelar per als qui encara no ho sabien que l’Espanyol té dos grans porters.

Palop, decisiu a les dues porteries
Fet a les categries inferiors del València, Andreu Palop va estar esperant durant molts anys l'oportunitat de fer-se amb la titularitat a la porter ia de Mestalla. Però l’incombustible Santiago Cañizares li barrava el pas temporada rere temporada. Al Sevilla, la història d'aquest valencià ha canviat radicalment: s'ha consolidat en el paper de porter titular d'equip gran i a més es va convertir en heroi quan va fer el gol davant el Xakhtar Donetsk, als quarts de final de la competició, que va forçar la pròrroga per a l’equip andalús i el va salvar de l'eliminació.

A la segona va la vençuda per Valverde?
Ernesto Valverde era jugador blanc-i-blau en la final contra el Bayer Leverkusen i ara, 19 anys després, torna a tenir el títol a tocar. El “Txingurri” va arribar a l’Espanyol com a jugador la temporada 1986-1987, procedent del Sestao. Només va vestir la samarreta blanc-i-blava en dues campanyes, però en la darrera va ser quan l’equip es va plantar a la final de la UEFA. A Sarrià va fer aixecar molts seguidors de les cadires per celebrar els seus gols des de la banda. Com a tècnic de l’Espanyol, procedent de l’Athletic, assumia el repte d’agafar un equip que l’any passat es va salvar en l’últim segon del descens. Després d’un inici difícil i en què va estar a la corda fluixa, a Glasgow Valverde pot escriure una pàgina d’or per a l’Espanyol i consolidar-se com un dels tècnics amb més futur.

Breu a Montjuïc i triomfant a Sevilla
Cinc són les jornades que va dirigir Juande Ramos l’Espanyol en l’inici de la campanya 2002-2003. L’ara tècnic del Sevilla va arribar al club blanc-i-blau com a substitut de Paco Flores. Es van fer molts fitxatges, però els resultats no van arribar i amb cinc partits el president Daniel Sánchez Llibre en va tenir prou per anunciar-ne la seva destitució. Amb aquests precedents, pocs podien pensar que el tècnic manxec convertiria el Sevilla en campió de la UEFA i en candidat al títol de Lliga. Si el canvi que ha experimentat l’equip andalús ha estat gran, el de Juande Ramos encara més.

Coro, en el lloc adequat en el moment just
Ferran Corominas, “Coro”, deixa la seva empremta a cada competició. La temporda passada va marcar el gol de la salvació de l’Espanyol a Primera i també la diana de la tranquil·litat a la Copa del Rei contra el Saragossa al Santiago Bernabéu el 3-1 (4-1 resultat final). A la Copa de la UEFA, també sap que és ser oportú. El de Banyoles va arrodonir la nit màgica a Montjuïc davant el Werder Bremen amb el tercer gol i a Alemanya va tornar a ser decisiu per a la victòria blanc-i-blava quan va signar l’empat 1-1 i va acabar amb les esperances del rival. A Glasgow també hi vol dir la seva.

Experts en partits a cara o creu
No es pot dir que l’Espanyol sigui un equip inexpert pel que fa a jugar-s’ho tot a una carta, i tampoc es pot dir que li hagi anat malament fins ara. Dues finals de Copa jugades, i guanyades, en els últims anys (2000 i 2006) avalen les possibilitats de l’equip blanc-i-blau a Hampden Park, per molt que davant hi tingui el vigent campió. Pero a més, l’Espanyol ha demostrat la seva capacitat de sofriment salvant la categoria en l’última jornada de Lliga dues vegades en les tres últimes temporades: davant el Múrcia l’any 2004 (2-0), i davant la Reial Societat la passada campanya (1-0), amb gol en el temps de descompte. Passi el que passi a Glasgow, ningú no podrà negar que l’Espanyol és un equip curtit.