Les seleccions d'Espanya i Itàlia arriben a la final de l'Eurocopa presentant números i apostes de joc similars. En números, tots dos estan invictes en cinc partits i han superat una tanda de penals.

L'Europa perifèrica, ironies de la vida, domina aquesta competició. Per Espanya, el títol suposaria batre un rècord: aconseguir una Eurocopa, un Mundial i una altra Eurocopa seguides. Per Itàlia, un renaixement futbolístic que enterraria el fosc "catenaccio" del passat i les taques de l'escàndol de les apostes. 

Espanya, respectuosa amb Itàlia

Itàlia s'ha refet a base de joc i d'ambició gràcies sobretot a un Pirlo genial i un doblet en atac que fa por: Cassano i Ballotelli. Un avís que el blaugrana Xavi té molt en compte de cara a la final: "Italia ha canviat moltíssim, vol la pilota, no és el 'catenaccio' d'abans. Una de les claus serà la possessió. Totes dues seleccions la volem".

Casillas, el capità, va més enllà i prefereix ser prudent quan li demanen sobre el seu pronòstic: "Ells saben al que juguen i en cap moment pensem que som els favorits". El seleccionador
espanyol, Vicente del Bosque, li dóna a la final el valor que té precisament per l'Eurocopa i el Mundial que ja tenen al sarró: "Ens juguem la feina que hem fet durant molts anys a la selecció espanyola. Ens agradaria acabar bé aquest cicle".

El debat del fals 9

Espanya i Itàlia van obrir el foc a la fase de grups amb un empat on el debat va ser el fals 9. Cesc va fer aquesta funció i va marcar però l'experiment no va convèncer. Del Bosque va donar una oportunitat a Torres contra Irlanda (4-0) i el noi no el va decebre: dos gols. Però ni així es va assegurar la continuïtat.

Contra Croàcia, en l'última jornada, Espanya va haver de treballar de valent per guanyar a les acaballes (1-0, Navas) per passar com primera de grup. Itàlia derrotava els irlandesos amb gols de Cassano i Ballotelli.  

Una de freda i una de calenta

A les eliminatòries, Espanya va mostrar-se superior contra França als quarts de final (2-0) amb Cesc de fals 9. I va ser Xabi Alonso el doble golejador. A les semifinals, Espanya va haver de suar la cansalada amb Portugal per arribar a la final (0-0, 4-2 als penals). Aquest cop Negredo va fer de 9...i tampoc va resultar.  

Mentrestant, Itàlia va invertir els "tempos": patiment contra Anglaterra (0-0 i 2-4 als penals) als quarts i victòria convincent davant Alemanya amb Ballotelli oferint el seu talent a base de gols a un equip equilibrat que recordava a la Itàlia d'altres dècades (2-1).

Ara arriba cimera del futbol europeu, la del virtuosisme futbolístic encarnat en Iniesta i Pirlo, els dos candidats a ser el jugador més valuós del torneig. La d'un virtuosisme que contrasta amb l'època de crisi i d'austeritat que pateix sobretot l'Europa del Sud, sempre assetjada per fantasmagòrics rescats i primes de risc desbocades.
Espanya o Itàlia, per moltes raons, sempre recordaran aquell estiu del 2012.