L'Espanyol trenca a Anoeta una mala ratxa d'onze mesos sense guanyar fora de casa i respira més tranquil (0-1)
L'Espanyol va guanyar fora de casa. No ho feia des del 17 de desembre del 2011, a Gijón. Un gol de l'argentí Colotto al minut 75 a Anoeta va fer possible trencar aquesta mala ratxa (0-1). La victòria contra la Reial Societat té un efecte balsàmic, ja que arriba quan l'equip més ho necessitava i permet als de Pochettino mirar amb més optimisme cap amunt tot i estar encara en zona de descens. L'Espanyol va estar espès i va patir durant tot el partit amb un rival que va tenir més ocasions de gol però que està negat de cara a porteria. Cristian Álvarez va ser, sens dubte, el millor blanc-i-blau a Anoeta.
L'Espanyol va guanyar fora de casa. No ho feia des del 17 de desembre del 2011, a Gijón. Un gol de l'argentí Colotto en el minut 75 a Anoeta va fer possible trencar aquesta mala ratxa (0-1). La victòria contra la Reial Societat té un efecte balsàmic, ja que arriba quan l'equip més ho necessitava i permet als de Pochettino mirar amb més optimisme cap amunt tot i estar encara en zona de descens.
L'Espanyol va començar mirant de controlar la pilota i ho va aconseguir, tot i que sense crear ocasions clares. Les úniques aproximacions blanc-i-blaves van ser xuts molt desviats de Wakaso i Sergio García. La Reial, a poc a poc, va prendre la possessió als de Pochettino i, explotant totes dues bandes, va crear les primeres opcions.
Cristian Álvarez, sensacional
Carlos Martínez, en un córner, va posar a prova Cristian Álvarez, i després va ser el torn de Carlos Vela, amb un xut enverinat i arran de pal que el porter argentí, molt inspirat, va desviar. Agirretxe va agafar el relleu i en va tenir dues de consecutives: l'última, una rematada rasa i creuada que Cristian va tornar a salvar.
Equilibri en tot
L'Espanyol va reaccionar, va avançar línies i va disposar de la millor ocasió en una falta assajada que va servir Verdú per a Sergio García. Aquest havia marxat de la melé formada a la frontal de l'àrea i va llançar un xut que Zubikarai va rebutjar, molt atent.
El joc es va equilibrar i va entrar en una fase d'encefalograma pla que només va trencar Illarramendi amb una volea espectacular des de 25 metres que Cristian va rebutjar a córner amb una intervenció excel·lent. Impecable la seva primera meitat, i, sens dubte, el millor jugador d'un equip tou al darrere, sense presència al mig del camp i amb poques idees ofensives.
Arriben els canvis
En la represa, res no va canviar. La Reial atacava i generava perill. Vela, Agirretxe i Iñigo Martínez van tenir el gol molt a prop, però Cristian Álvarez, qui, si no, ho va evitar. No és estrany que l'Argentina l'hagi convocat per al seu pròxim compromís amistós.
Pochettino va fer dos canvis per mirar de contrarestar la grisor del seu equip. Stuani i Cristian Alfonso van entrar per Sergio García i Wakaso, que es perdrà el partit d'Osasuna per acumulació de grogues.
El gol de Colotto
La Reial va notar l'esforç i va baixar físicament, mentre que l'Espanyol va començar a tocar la pilota amb més criteri al mig del camp, amb un Cristian Gómez molt fi. I, en el 75, va arribar el que pocs esperaven: córner per a l'Espanyol, Héctor Moreno allarga la cama i cedeix a Colotto, que, a porta buida, marca.
Pochettino va fer sortir Simao en el lloc de Longo per mirar d'aprofitar els forats que deixaria la Reial en defensa. I el portuguès, almenys, va ser llest en els minuts finals tocant la pilota amb Cristian Alfonso a prop de l'àrea local per matar el matx. Una lliçó d'ofici, per fi.
Els tres punts són oxigen pur per a l'Espanyol, que fa quatre partits seguits que puntua i que mira el futur amb molt més optimisme. Aquesta victòria calia i ja és al sac. Amb poc joc, però amb molta fe. I la fe, diuen, mou muntanyes.
L'Espanyol va començar mirant de controlar la pilota i ho va aconseguir, tot i que sense crear ocasions clares. Les úniques aproximacions blanc-i-blaves van ser xuts molt desviats de Wakaso i Sergio García. La Reial, a poc a poc, va prendre la possessió als de Pochettino i, explotant totes dues bandes, va crear les primeres opcions.
Cristian Álvarez, sensacional
Carlos Martínez, en un córner, va posar a prova Cristian Álvarez, i després va ser el torn de Carlos Vela, amb un xut enverinat i arran de pal que el porter argentí, molt inspirat, va desviar. Agirretxe va agafar el relleu i en va tenir dues de consecutives: l'última, una rematada rasa i creuada que Cristian va tornar a salvar.
Equilibri en tot
L'Espanyol va reaccionar, va avançar línies i va disposar de la millor ocasió en una falta assajada que va servir Verdú per a Sergio García. Aquest havia marxat de la melé formada a la frontal de l'àrea i va llançar un xut que Zubikarai va rebutjar, molt atent.
El joc es va equilibrar i va entrar en una fase d'encefalograma pla que només va trencar Illarramendi amb una volea espectacular des de 25 metres que Cristian va rebutjar a córner amb una intervenció excel·lent. Impecable la seva primera meitat, i, sens dubte, el millor jugador d'un equip tou al darrere, sense presència al mig del camp i amb poques idees ofensives.
Arriben els canvis
En la represa, res no va canviar. La Reial atacava i generava perill. Vela, Agirretxe i Iñigo Martínez van tenir el gol molt a prop, però Cristian Álvarez, qui, si no, ho va evitar. No és estrany que l'Argentina l'hagi convocat per al seu pròxim compromís amistós.
Pochettino va fer dos canvis per mirar de contrarestar la grisor del seu equip. Stuani i Cristian Alfonso van entrar per Sergio García i Wakaso, que es perdrà el partit d'Osasuna per acumulació de grogues.
El gol de Colotto
La Reial va notar l'esforç i va baixar físicament, mentre que l'Espanyol va començar a tocar la pilota amb més criteri al mig del camp, amb un Cristian Gómez molt fi. I, en el 75, va arribar el que pocs esperaven: córner per a l'Espanyol, Héctor Moreno allarga la cama i cedeix a Colotto, que, a porta buida, marca.
Pochettino va fer sortir Simao en el lloc de Longo per mirar d'aprofitar els forats que deixaria la Reial en defensa. I el portuguès, almenys, va ser llest en els minuts finals tocant la pilota amb Cristian Alfonso a prop de l'àrea local per matar el matx. Una lliçó d'ofici, per fi.
Els tres punts són oxigen pur per a l'Espanyol, que fa quatre partits seguits que puntua i que mira el futur amb molt més optimisme. Aquesta victòria calia i ja és al sac. Amb poc joc, però amb molta fe. I la fe, diuen, mou muntanyes.
