Andrea Fuentes posa fi a la seva exitosa carrera esportiva perquè estava desmotivada
La nedadora catalana de sincronitzada anuncia en una multitudinària roda de premsa al CAR de Sant Cugat que es retira de la competició. Fuentes va deixar molt clar que no es tracta d'un tema físic, sinó de motivació. "Començo una nova vida, neix una nova Andrea i ho he donat tot des del primer dia i d'això fa 20 anys", va comentar l'esportista. Les guerres entre Tarrés i Carpena van ser presents a la part final del discurs de l'exnedadora.
La nedadora catalana de sincronitzada Andrea Fuentes va anunciar en una multitudinària roda de premsa al CAR de Sant Cugat que es retira de la competició. Fuentes va deixar molt clar que no es tracta d'un tema físic, sinó de motivació. "Començo una nova vida, neix una nova Andrea i ho he donat tot des del primer dia i d'això fa 20 anys", va comentar l'esportista. Fuentes va dir que alguna cosa havia de canviar en la seva vida.
L'exnedadora no creu que sigui just resumir el final d'"una gran carrera" amb la polèmica final sobre el canvi tècnic. "No vull caure en el tema negatiu, això no resumeix el que ha passat", va dir.
Fuentes va recórrer a una frase de Steve Jobs, el creador d'Apple, per resumir la seva situació: "Cada dia em miro en el mirall i em pregunto: "Si avui fos l'últim dia de la meva vida, voldria fer el que faré avui?". Si la resposta és "no" durant gaires dies seguits, sé que necessito canviar alguna cosa. I això és el que ha fet. "Alguna cosa havia de canviar", va comentar Fuentes, que va estar acompanyada per l'equip nacional i per les seves exentrenadores Anna Tarrés i Bet Fernández, així com pel president de la Reial Federació Espanyola de Natació (RFEN), Fernando Carpena.
Precisament, les guerres entre Tarrés i Carpena van ser presents a la part final del discurs de l'exnedadora. Una reflexió final que de ben segur farà pensar molts. "L'esport és un gran cohesionador social. Ha d'unir, aquesta és una de les seves missions. Ara ho miro tot objectivament des de fora i no veig aquí l'essència de l'esport", va comentar. A Fuentes l'entristeix que hi hagi dos bàndols en la natació espanyola. "Hi ha enfrontaments, odis i rancors. Jo també els he viscut i no n'estic orgullosa d'això. La pregunta és per què estic desmotivada, perquè estava en una mala dinàmica. Per què ens dediquem a destruir en comptes de construir? Potser ens gratifica? Ens sentim millor?", es va preguntar.
Fuentes, que vol fer les maletes per emprendre un viatge "per conèixer-se més" a si mateixa, va assegurar que el mal "es queda a dins" i va comparar la situació viscuda amb la "dels Montesco i els Capuleto" de Romeu i Julieta.
No acaben aquí les preguntes de Fuentes: "Quina necessitat tenim de polititzar tant l'esport, per què amenaçar els egos? Els projectes han de sortir de la il·lusió i no de la venjança. Quina necessitat tenim de polititzar tant l'esport? Ens falta autocrítica i empatia. Construïm. Ningú és perfecte i es pot obrar sempre pel bé", va indicar.
Fuentes es va atrevir a demanar, en un missatge segurament dirigit a Tarrés i a Carpena, que no perdin el temps, que "no hi ha temps per perdre. Si voleu, podeu", va dir. La desmotivació després dels èxits aconseguits va ser l'argument determinant. "No volia seguir per diners ni per tenir por del que és desconegut. Ha estat una elecció molt difícil de prendre", va indicar.
Fuentes va dir que "més enllà de la meta" hi ha el camí per arribar i ella considera que ha de ser conseqüent amb els seus valors i ser fidel als seus principis. Per això no volia seguir ni havia de fer-ho.
Va desmentir que es retiri per problemes físics i es va congratular per posar punt final a una gran carrera. En un auditori en què estaven presents des de l'equip nacional fins a companyes del Kallípolis, Fuentes va tenir uns quants agraïments a Tarrés. "Em vas ensenyar a deixar empremta, a tenir una marca pròpia, i creem estil", va dir Fuentes, que va recordar pràcticament un a un tots els èxits conquistats amb l'equip espanyol. Des del Mundial del 2001 a Fukuoka fins a les medalles a Londres, des de les seves etapes amb Gemma Mengual a l'última amb Ona Carbonell. Agraïments per a totes.
L'últim any, el 2012, va ser "grandiós" però complicat per a ella. "Cada vegada em costava més aixecar-me del llit. No va ser un any fàcil i en algun moment vaig arribar a perdre la fe. Vam treballar com mai i em sento orgullosa de les dues medalles olímpiques, malgrat la renovació de l'equip", va insistir.
"Amb 29 anys vaig viure els Jocs des d'una altra perspectiva. Es va demostrar que si vols, pots", va dir Fuentes, que va animar les seves companyes a gaudir de "l'oportunitat d'or" que tenen amb la disputa del pròxim Mundial a Barcelona. "Teniu mig camí fet, treballeu dur. No us relaxeu i gaudiu del camí. Jo, des de la grada, m'hi deixaré la veu", va dir entre llàgrimes.
L'exnedadora no creu que sigui just resumir el final d'"una gran carrera" amb la polèmica final sobre el canvi tècnic. "No vull caure en el tema negatiu, això no resumeix el que ha passat", va dir.
Fuentes va recórrer a una frase de Steve Jobs, el creador d'Apple, per resumir la seva situació: "Cada dia em miro en el mirall i em pregunto: "Si avui fos l'últim dia de la meva vida, voldria fer el que faré avui?". Si la resposta és "no" durant gaires dies seguits, sé que necessito canviar alguna cosa. I això és el que ha fet. "Alguna cosa havia de canviar", va comentar Fuentes, que va estar acompanyada per l'equip nacional i per les seves exentrenadores Anna Tarrés i Bet Fernández, així com pel president de la Reial Federació Espanyola de Natació (RFEN), Fernando Carpena.
Precisament, les guerres entre Tarrés i Carpena van ser presents a la part final del discurs de l'exnedadora. Una reflexió final que de ben segur farà pensar molts. "L'esport és un gran cohesionador social. Ha d'unir, aquesta és una de les seves missions. Ara ho miro tot objectivament des de fora i no veig aquí l'essència de l'esport", va comentar. A Fuentes l'entristeix que hi hagi dos bàndols en la natació espanyola. "Hi ha enfrontaments, odis i rancors. Jo també els he viscut i no n'estic orgullosa d'això. La pregunta és per què estic desmotivada, perquè estava en una mala dinàmica. Per què ens dediquem a destruir en comptes de construir? Potser ens gratifica? Ens sentim millor?", es va preguntar.
Fuentes, que vol fer les maletes per emprendre un viatge "per conèixer-se més" a si mateixa, va assegurar que el mal "es queda a dins" i va comparar la situació viscuda amb la "dels Montesco i els Capuleto" de Romeu i Julieta.
No acaben aquí les preguntes de Fuentes: "Quina necessitat tenim de polititzar tant l'esport, per què amenaçar els egos? Els projectes han de sortir de la il·lusió i no de la venjança. Quina necessitat tenim de polititzar tant l'esport? Ens falta autocrítica i empatia. Construïm. Ningú és perfecte i es pot obrar sempre pel bé", va indicar.
Fuentes es va atrevir a demanar, en un missatge segurament dirigit a Tarrés i a Carpena, que no perdin el temps, que "no hi ha temps per perdre. Si voleu, podeu", va dir. La desmotivació després dels èxits aconseguits va ser l'argument determinant. "No volia seguir per diners ni per tenir por del que és desconegut. Ha estat una elecció molt difícil de prendre", va indicar.
Fuentes va dir que "més enllà de la meta" hi ha el camí per arribar i ella considera que ha de ser conseqüent amb els seus valors i ser fidel als seus principis. Per això no volia seguir ni havia de fer-ho.
Va desmentir que es retiri per problemes físics i es va congratular per posar punt final a una gran carrera. En un auditori en què estaven presents des de l'equip nacional fins a companyes del Kallípolis, Fuentes va tenir uns quants agraïments a Tarrés. "Em vas ensenyar a deixar empremta, a tenir una marca pròpia, i creem estil", va dir Fuentes, que va recordar pràcticament un a un tots els èxits conquistats amb l'equip espanyol. Des del Mundial del 2001 a Fukuoka fins a les medalles a Londres, des de les seves etapes amb Gemma Mengual a l'última amb Ona Carbonell. Agraïments per a totes.
L'últim any, el 2012, va ser "grandiós" però complicat per a ella. "Cada vegada em costava més aixecar-me del llit. No va ser un any fàcil i en algun moment vaig arribar a perdre la fe. Vam treballar com mai i em sento orgullosa de les dues medalles olímpiques, malgrat la renovació de l'equip", va insistir.
"Amb 29 anys vaig viure els Jocs des d'una altra perspectiva. Es va demostrar que si vols, pots", va dir Fuentes, que va animar les seves companyes a gaudir de "l'oportunitat d'or" que tenen amb la disputa del pròxim Mundial a Barcelona. "Teniu mig camí fet, treballeu dur. No us relaxeu i gaudiu del camí. Jo, des de la grada, m'hi deixaré la veu", va dir entre llàgrimes.
