La fe, la paciència i una gran capacitat en l'esforç són els secrets de Tito Rabat, el nou campió mundial de Moto2

El nou campió del món de Moto2, Esteve "Tito" Rabat, pot considerar que el seu èxit és un premi merescut a una trajectòria basada en l'esforç i en la fe en les pròpies possibilitats.

Rabat va néixer a Barcelona fa 25 anys i no va començar a córrer sobre una moto fins a l'adolescència, al contrari de molts altres campions que es van iniciar sent nens molt petits. Ho va fer juntament amb el seu amic Ricky Cardús, i d'amagat dels seus pares, als qual va fer creure durant un any que muntava en karts. El secret ja no es va poder mantenir quan va decidir inscriure's a la Copa Rieju el 2002.

Quan en Tito va començar a córrer, alguns companys més joves, com Marc Márquez o Maverick Viñales, ja competien i guanyaven curses. Ell hi havia d'arribar fos com fos. La seva obsessió per ser pilot de motos el va portar fins i tot a no presentar-se a alguns exàmens d'escola. Pensava que, si ho aprovava tot, el seu pare l'obligaria a continuar estudiant.

Un any després d'aquella Copa Rieju, van arribar la Copa Honda XR400 de Catalunya i algunes proves de la Copa KTM 200, a escala estatal.

Amb catorze anys va debutar al Campionat de Catalunya de supersport, amb una Honda CBR 600. La primera victòria va arribar en la Copa CRF 450, un campionat que va acabar en el tercer lloc.

Als quinze ja va fer les dues últimes curses del Campionat d'Espanya de supersport i es va iniciar en proves de resistència, com les 24 Hores al circuit de Catalunya.

El 2005 va fitxar per l'equip BQR de Raúl Romero per disputar el Campionat d'Espanya de velocitat de 125 c.c. i també va participar en quatre curses del d'Europa. L'oportunitat de disputar el Mundial li va arribar el mateix any. Va sumar onze punts i va quedar vint-i-tresè, mentre que a Espanya va ser subcampió.

El 2007 es va presentar l'oportunitat d'entrar en un equip oficial, el Repsol Honda Júnior, i va fer el primer podi a la Xina. Va acabar onzè i, un any després, desè.

El retorn a BQR va ser, en principi, un pas enrere, amb un divuitè lloc. Però el 2010 va ser sisè i va acabar la temporada amb dos podis.

El salt a Moto2 el va fer el 2011. Només en va treure un podi, però una prometedora desena posició li va fer rebre una oferta de Sito Pons.

Després d'una temporada irregular el 2012, amb un nou podi, el 2013 va explotar definitivament. Va guanyar tres curses -de les set vegades en què va pujar al podi- i va acabar tercer del campionat. Encara l'esperava el millor, la temporada 2014, amb un equip solvent com el Marc VDS (Kalex), en el qual s'ha trobat l'únic rival que li ha pogut discutir el títol, el finlandès Mika Kallio.

En l'any del seu campionat, i quan encara resta l'última cursa a Xest, Tito Rabat ha acumulat set victòries, dos tercers llocs i quatre tercers. Se l'ha considerat favorit des de les primeres cites i, juntament amb Kallio, és l'únic pilot que ha puntuat en totes. Una regularitat impecable, que, sumada a l'experiència i l'esforç, l'ha instal·lat en l'Olimp del motociclisme de velocitat.