Marc Coma celebra a Buenos Aires el seu segon Dakar i lloa el seu equip
Dia de celebracions a Buenos Aires. Un català, Marc Coma, ha tornat a triomfar al ral·li Dakar tres anys després de la seva primera victòria. El pilot d'Avià s'ha pogut treure l'espina dels últims dos anys: al 2007, una caiguda el va deixar sense títol quan ja el tenia a la butxaca, i al 2008, l'amenaça terrorista va suspendre la prova. Enguany, el seu triomf ha estat incontestable, amb una superioritat extraordinària sobre els seus rivals. La seva alegria està justificada.
En arribar a la capital de l'Argentina, les primeres paraules de Coma han estat per al seu equip: "Sense el seu treball aquesta victòria no hauria estat possible. Hem fet una bona cursa, la vam plantejar molt bé i per això ens vam posar líders ràpidament. Hem sabut portar aquest pes a sobre i estic molt content."
Des de fora pot semblar que ha estat un autèntic passeig per a Coma, però el català de KTM assegura que ha passat "moments difícils", com el dia que va trencar el radiador de l'oli i va poder acabar l'etapa gràcies al litre d'oli que li va facilitar un espectador. A més, aquest era el primer cop que el Dakar es disputava a l'Amèrica del Sud: "La duresa és semblant a la de l'Àfrica, però el terreny és més desconegut tot i que l'organització ha reaccionat bé als imprevistos", explica Coma, que ja pensa a tornar a casa per celebrar-ho amb els seus.
Premi a la constància
A Marc Coma, la vocació del motor li ve de família. Va pujar per primera vegada a una Montesa Cota als vuit anys. Tot i començar amb el motocròs, aviat va destacar en l'enduro: va ser-ne campió d'Espanya júnior el 1995 i campió del món sub-23 el 1998.
Però a l'horitzó de Marc Coma de seguida hi van aparèixer els raids i Àfrica. El 2002 va debutar en el Dakar. No va acabar la cursa, però el 2003 hi va poder tornar, ja amb l'equip KTM de Nani Roma i Isidre Esteve. Tot i trencar-se un canell, va acabar onzè. El 2004 va abandonar i en el Dakar 2005 va fer un excel·lent segon lloc, però amb un regust amarg després d'haver liderat la prova en diverses etapes.
Es va refer guanyant el mundial de raids i va arribar al Dakar 2006 com un dels millors pilots del món. Després de liderar la prova des de la quarta etapa, el català va arribar al llac Rosa amb el seu primer Dakar a la butxaca.
Rei del desert
La bona ratxa de Coma va seguir el 2006 amb el seu segon títol consecutiu en el mundial de raids, un bagatge immillorable per defensar la seva corona a la ronda africana del 2007. Però quan estava a punt de guanyar el seu segon Dakar, en la penúltima etapa va caure i va haver d'abandonar. Els seus amics no s'ho creien. El 2008, l'amenaça terrorista va fer suspendre el ral·li.
Fa poc més d'un mes el vam poder veure amb aquell somriure que no perd mai, preparat per afrontar el nou i desconegut Dakar. Tot i que la cursa a l'Amèrica del Sud no ha estat fàcil, el Dakar ha tornat a coronar Marc Coma rei del desert.
Des de fora pot semblar que ha estat un autèntic passeig per a Coma, però el català de KTM assegura que ha passat "moments difícils", com el dia que va trencar el radiador de l'oli i va poder acabar l'etapa gràcies al litre d'oli que li va facilitar un espectador. A més, aquest era el primer cop que el Dakar es disputava a l'Amèrica del Sud: "La duresa és semblant a la de l'Àfrica, però el terreny és més desconegut tot i que l'organització ha reaccionat bé als imprevistos", explica Coma, que ja pensa a tornar a casa per celebrar-ho amb els seus.
Premi a la constància
A Marc Coma, la vocació del motor li ve de família. Va pujar per primera vegada a una Montesa Cota als vuit anys. Tot i començar amb el motocròs, aviat va destacar en l'enduro: va ser-ne campió d'Espanya júnior el 1995 i campió del món sub-23 el 1998.
Però a l'horitzó de Marc Coma de seguida hi van aparèixer els raids i Àfrica. El 2002 va debutar en el Dakar. No va acabar la cursa, però el 2003 hi va poder tornar, ja amb l'equip KTM de Nani Roma i Isidre Esteve. Tot i trencar-se un canell, va acabar onzè. El 2004 va abandonar i en el Dakar 2005 va fer un excel·lent segon lloc, però amb un regust amarg després d'haver liderat la prova en diverses etapes.
Es va refer guanyant el mundial de raids i va arribar al Dakar 2006 com un dels millors pilots del món. Després de liderar la prova des de la quarta etapa, el català va arribar al llac Rosa amb el seu primer Dakar a la butxaca.
Rei del desert
La bona ratxa de Coma va seguir el 2006 amb el seu segon títol consecutiu en el mundial de raids, un bagatge immillorable per defensar la seva corona a la ronda africana del 2007. Però quan estava a punt de guanyar el seu segon Dakar, en la penúltima etapa va caure i va haver d'abandonar. Els seus amics no s'ho creien. El 2008, l'amenaça terrorista va fer suspendre el ral·li.
Fa poc més d'un mes el vam poder veure amb aquell somriure que no perd mai, preparat per afrontar el nou i desconegut Dakar. Tot i que la cursa a l'Amèrica del Sud no ha estat fàcil, el Dakar ha tornat a coronar Marc Coma rei del desert.
