Futbol

Sí. Ja són set les jornades que fa que l'Espanyol no coneix la derrota, però quan un equip té a tocar la victòria un empat té gust a derrota. I això és el que deuen pensar la majoria d'aficionats periquitos que aquest diumenge van veure com un gol de Medunjanin en el descompte escapçava la bona feina feta pels de Pochettino a Cornellà-El Prat.

Tot just iniciar-se la segona part, i just quan el Valladolid començava a estar a les línies després d'uns 45 minuts inicials de clar domini local, Luis García feia justícia a tanta insistència blanc-i-blava obrint el marcador. L'asturià culminava de manera brillant un ràpid contraatac i aprofitava una assistència picadeta de Marquès a l'esquena dels centrals castellans per controlar amb el pit, encarar Justo Villar i, afusellant-lo, fer l'1-0. Era l'estrena golejadora del davanter en el curs d'enguany.

El marcador reflectia l'empenta d'un Espanyol que, des de l'inici de l'enfrontament, va anar per la victòria. Els de Pochettino van apostar per tenir la pilota i, amb Verdú com a canalitzador, desplegar un joc de toc, incisiu per bandes i amb Callejón i Iván Alonso portant de corcoll la defensa del rival.

Els dos puntes periquitos van tenir les millors ocasions espanyolistes, però en dos cara a cara contra Justo Villar no van saber trobar porteria. El Valladolid, malgrat que no va renunciar al joc vertical, va cedir la iniciativa a l'Espanyol i només es va acostar a la porteria de Kameni amb xuts des de la distància que no van inquietar gens ni mica la parròquia blanc-i-blava.

Càstig sever

Tot va canviar quan Luis García, en el 5 de la segona, va donar avantatge als blanc-i-blaus. El Valladolid es va obrir, però l'Espanyol va continuar conservant la pilota i no va perdre de vista la porteria del Valladolid. L'entrada de De la Peña va fer que, amb Verdú també sobre el camp, l'equip català emfatitzés encara més el seu domini. L'Espanyol buscava sentenciar a la contra aprofitant la velocitat de Callejón, Luis García i Ben Sahar, però no va estar prou determinant en els últims metres.

Va ser així com en els últims minuts el Valladolid va créixer. I en aquest sentit, l'entrada de Medunjanin va ser determinant. El davanter va avisar amb una falta llunyana que es va estavellar a la creueta. Després, i aprofitant la precipitació dels centrals Forlín i Roncaglia -correctes, però massa agressius, poc freds-, el mateix Medunjanin es va trobar amb una pilota morta a la frontal i amb una canonada imparable va fer el gol de l'empat. No hi va haver temps per a res, perquè immediatament després Mejuto González va xiular el final del partit i dos punts van volar de Cornellà-El Prat en un tancar i obrir d'ulls.