Futbol

El fred és viu a Catalunya, però no pas a Abu Dhabi, on els jugadors gaudeixen de la platja com si fossin en ple mes d'agost. Els titulars han tingut premi. Es van treballar el pas a la final, i aquest dijous s'han dedicat a estirar, jugar a vòlei i prendre el sol. Un clima extraordinari en un escenari que els sorprèn a cada moment, però que no els fa oblidar per què hi han anat.

Aigua i sorra per a uns, i gespa per als altres, per als reserves, que sí que han tocat pilota amb els peus. Com Bojan, que encara va poder jugar uns minuts, després d'agafar el relleu del lesionat Iniesta, o com Henry, que fins ara no hi ha tingut cap paper.

Pedro ja és història

Quan va marcar a San Mamés, en la Supercopa d'Espanya, poc es devia imaginar el pas que estava fent. Era el primer per acabar entrant en el llibre dels rècords del futbol. A Mònaco, el segon pas. Aquest cop, el seu gol va donar al Barça la Supercopa d'Europa. Un gol que va valer un títol.

Després, de mica en mica, Pedro ha anat agafant protagonisme. Guardiola el va voler en el primer equip tant sí com no, i el canari, amb els seus gols, li ha donat la raó. Pedro ja tenia al cap el futbol que vol Guardiola. El resultat, gols a la Lliga, a la Copa del Rei i a la Lliga de Campions. Gols en totes les competicions.

Li faltava el gol al Mundialet de Clubs, i no va deixar passar l'oportunitat. L'únic jugador que ha marcat en les sis competicions en la mateixa temporada. Fa uns mesos encara jugava a Tercera. El que volia Guardiola. Un jugador de grup. Conscient que l'important és l'equip, i que és l'equip mateix el que fa millors els bons jugadors.