Futbol

Aquesta vegada Mourinho no havia sorprès en la seva aposta tàctica i havia repetit els jugadors i el dibuix amb què l'Inter va guanyar a l'anada. Però el portuguès es va guardar un cop de teatre final deu minuts abans del xiulet inicial. Chivu va escalfar tot sol sobre el terreny de joc i Mou li va donar sobre la gespa les últimes indicacions sota una esbroncada monumental del Camp Nou. Finalment, el romanès va ser titular en substitució de Pandev, aparentment lesionat durant l'escalfament previ. Qui va innovar va ser Guardiola, que va fer sortir Milito i Touré a l'equip titular i va canviar l'esquema habitual per un ofensiu 3-4-3.

Un mosaic impressionant i un ambient eixordador van posar la por al cos a l'Inter en els compassos inicials del partit. El Barça va sortir decidit, però sense presses, sense angoixa. Fruit d'aquest domini va arribar una ocasió matinera de Pedro, en el minut 2, que va xutar massa creuat. Els de Guardiola dominaven el partit i els italians esperaven la seva oportunitat ben posicionats en defensa, amb nou futbolistes que formaven una muralla davant Julio César i amb Diego Milito, que era un illot solitari en atac. Al Barça li costava crear ocasions i va ser novament Pedro, en el 23, qui va xutar amb perill rematant de primera una centrada d'Alves.

Expulsió de Motta

Però la jugada clau del primer temps va arribar en el minut 28. Motta, el bocamoll que va escalfar la prèvia dient que els jugadors del Barça es llançaven a la piscina, va treure el colze a passejar i va impactar a la cara de Busquets. Cert és que el català hi va posar més pa que formatge, però l'àrbitre De Bleeckere no ho va dubtar i va mostrar la vermella a Motta. Aleshores l'italobrasiler va recriminar l'acció del de Badia agafant-lo pel coll i es va originar una picabaralla sobre el terreny de joc. També a les banquetes, Pinto, pel bàndol culer, i Figo, per l'interista, com a actors principals. I què va fer Mourinho? Primer va dir alguna cosa a cau d'orella a Guardiola i després va aplaudir amb ironia el públic del Camp Nou, com dient "ja està, ja ho heu aconseguit".

L'expulsió de Motta va acabar de desnivellar el partit. El Barça es va bolcar en atac i va generar, més per insistència que no per bon joc, tres bones ocasions abans del descans. Messi va fer lluir Julio César en el 33, Ibra va desaprofitar una bona posició dins l'àrea en el 38 i novament el suec va xutar desviat una falta des de 25 metres en el minut 44. L'Inter no va aparèixer en atac, tot i que va veure dues grogues més (a Julio César per perdre temps i a Chivu per una entrada sobre Messi).

Guardiola esgota els canvis

Guardiola va moure peça al descans i va fer entrar Maxwell en el lloc de Messi per donar més profunditat a la banda esquerra de l'atac. Però el Barça continuava sense trobar forats i s'estavellava cada vegada al mur que capitanejaven Samuel i Lucio, que van estar extraordinaris en defensa. Veient el panorama, Guardiola va decidir no esperar més i, amb 30 minuts encara per jugar, va esgotar els canvis. Bojan i Jeffren van substituir Busquets i un desencertat Ibrahimovic.

Gol de Piqué per a l'esperança

L'Inter se sent còmode en aquestes situacions: tancat a l'àrea i deixant-se dominar. El Barça no trobava la clau per obrir la porta. Quan faltaven deu minuts pel final, Bojan va fregar el gol amb un cop de cap que va llepar el pal. Tot semblava dat i beneït, però aleshores va arribar l'esperança. En el 83, Piqué, en posició dubtosa de fora de joc, va rebre dins l'àrea, va girar sobre ell mateix i va deixar estès el porter Julio César i va marcar a porteria buida. Deliri al camp Nou, l'"obsessió" de ser a Madrid es tornava a veure possible. El Barça va posar setge a la porteria interista i Xavi i Messi van fer intervenir Julio César, però el gol salvador no va arribar.

Mourinho no sap guanyar

Mourinho encara es guardava un últim acte de provocació. Quan l'àrbitre va xiular el final del matx, va sortir corrent com un esverat per saludar l'afició de l'Inter i només la intervenció de Valdés va evitar mals pitjors.