Futbol

Sandro Rosell, Jaume Ferrer i Marc Ingla ja sabien, fins i tot des de dilluns, que superaven de sobres el nombre de signatures exigit per convertir-se en candidats a la presidència del Barça. Rosell i Ferrer es van encarregar de recordar-ho en els respectius actes a les seves seus abans de fer acte de presència, a la tarda, a les oficines del club. Rosell va ser el candidat que més es va fer esperar respecte a l'hora prevista, però va acabar augmentant el nombre de signatures presentades i va superar les 13.000. Amb tot, no es veu favorit.

Ingla i Ferrer superen les 4.000

La candidatura de Rosell va presentar un recurs denunciant l'enviament de propaganda de les candidatures de Marc Ingla i Jaume Ferrer per part de la junta electoral, recurs que la Federació Catalana ha acceptat aquest dimarts. Tot i aquesta circumstància, tots dos precandidats van acabar presentant una xifra similar. Ingla en va lliurar prop de 4.800. Jaume Ferrer, mentrestant, va acabar presentant gairebé 4.500 signatures per a la seva candidatura continuista.

Benedito arriba a les 2.850

A última hora, gairebé a les nou del vespre, Agustí Benedito també va entregar més firmes de les requerides; ha arribat a les 2.850 i es va presentar a les oficines del club gairebé al límit del temps que estava permès.

Guixà, Salvat i Plaza no passen el tall

No han pogut passar el tall, finalment, ni Jaume Guixà, ni Santi Salvat, ni Alexis Plaza. I, com cada any, l'habitual exemple de "fair play" electoral; Ferran Estrada i Francesc Liñán també van voler passar per les oficines a donar constància que, encara que més minso, ells també han rebut suport.

El record d'altres eleccions

La primera vegada que el Barcelona va tenir eleccions democràtiques va ser el 1978, i els socis van haver d'escollir entre Josep Lluís Núñez, finalment guanyador, Ferrán Ariño i Nicolau Casaus. Per ser candidat, cal l'aval previ d'un nombre significatiu de socis i aquesta ha estat sempre la primera gran batalla dels aspirants a ser president blaugrana. Qui recull més avals surt amb més possibilitats, tot i que en algun cas la història ha acabat desmentint la teoria.

Van passar 11 anys fins a uns nous comicis, i el 1989 Núñez es va enfrontar amb Sixte Cambra, que va superar àmpliament el marge de firmes necessàries, tot i queixar-se que tot l'aparell del club estava al servei del president, que acabaria revalidant el càrrec sense problemes. Els anys 1981, 1985 i 1993 Núñez va ser l'únic a aconseguir els avals necessaris i no hi va haver comicis. El 1997, Núñez va tenir com a rival Àngel Fernández i aquest cop, a més de les firmes, calia presentar un aval de 1.500 milions de les antigues pessetes per fer front a un possible dèficit en la gestió econòmica de l'entitat. Fernández va presentar poc més de 2.800 firmes i Núñez, 14.381.

Gaspart el va superar el 2000 amb 14.560 i a les eleccions va derrotar Bassat, que n'havia presentat més de 5.000. I el 2003 Bassat, amb 8.590 firmes, va ser el candidat que més avals va recollir per davant de Jaume Llauradó, Joan Laporta, Martínez Rovira, Josep Maria Minguella i Jordi Majó. Sis candidats en unes eleccions que va guanyar Laporta. No va guanyar el que més firmes de suport havia presentat. El 2006, Joan Laporta va tornar a ser proclamat president en presentar 8.700 avals, ja que ni Jordi Medina ni Jaume Guixà van aconseguir les firmes necessàries.