Poliesportiu

L'indiscutible rei dels Europeus, Cristophe Lemaitre, ha deixat ben clar que està cridat a dominar la velocitat europea en la pròxima dècada i que pot arribar a ser una alternativa als autèntics reis de l'especialitat, els jamaicans i nord-americans. Amb només vint anys s'ha convertit en el primer blanc a baixar dels deu segons en els cent metres i de marxar d'uns europeus amb la medalla d'or en les tres proves de velocitat pura: els cent, els dos-cents i el relleu del quatre per cent.

Les proves de fons, en canvi, han tingut un mateix dominador, el britànic d'origen somali Mohamed Farah. Aquest atleta de vint-i-set anys va arribar a Anglaterra quan només en tenia deu amb l'aspiració de jugar d'extrem en l'equip de futbol de l'Arsenal. A Barcelona s'ha convertit en el cinquè corredor de la història dels Europeus que guanya l'or en les proves dels cinc mil i deu mil metres al mateix campionat.

Els Europeus també han servit perquè el noruec Andreas Thorkildsen completés la triple corona en el llançament de javelina. Ja suma la medalla d'or a Barcelona, la d'or als Mundials de Berlín de l'any passat i també la d'or als Jocs de Pequín del 2008.

Malgrat tot, el medaller ha acabat encapçalat per la delegació russa, que ha aconseguit vint-i-quatre medalles, deu de les quals han estat d'or. Els russos han demostrat un domini abassegador sobretot en categoria femenina ja que han estat elles les que han sumat divuit metalls del total i han acaparat el podi en proves com els vint quilòmetres marxa i els quatre-cents llisos.

Incert futur

Pel que fa a la delegació espanyola, la presència de vuitanta-vuit atletes, la més nombrosa de la seva història, només ha servit per aconseguir vuit medalles, de les quals cal destacar l'or en la prova reina del mig fons, els mil cinc-cents metres, tant en homes, amb Arturo Casado, com en dones, amb Nuria Fernández. En les dues proves, a més, també se n'hi va sumar una de bronze amb Olmedo i Natàlia Rodríguez. Malgrat tot, lluny s'han quedat de les previsions més optimistes de la Federació, que parlava d'una quinzena de medalles.

Però Barcelona obre l'interrogant de qui ha de prendre el relleu d'atletes com Marta Domínguez, plata en els tres mil obstacles als seus trenta-cinc anys, o Chema Martínez, plata en Marató, amb trenta-vuit. Els Jocs Olímpics de Londres presenten un nou repte per a l'atletisme estatal tot i que els resultats aconseguits des de Barcelona 92 no auguren bons presagis.

La nota més positiva de la cita atlètica, precisament, ha estat la ciutat catalana, que s'ha abocat en l'esdeveniment i que ha aconseguit un bon nivell de satisfacció pel que fa a l'organització. Tant ha estat així que ara s'intentarà treballar per postular-se com a seu del Mundial d'aquí a sis o vuit anys.