Espanya guanya el bronze per equips i es penja medalla en totes les modalitats de sincronitzada
Ni els més optimistes, com va admetre la seleccionadora Anna Tarrés, havien somiat amb la possibilitat que l'equip espanyol de natació sincronitzada aconseguís quatre medalles en el Mundial de natació de Mont-real, una en cada modalitat. Ningú? No. La catalana Gemma Mengual, "alma mater" del grup, havia anunciat que aquest era el seu objectiu. I el desig es va complir. Les espanyoles van aconseguir el pòquer de metalls. L'últim, un bronze, en la modalitat per equips, la que dóna un major prestigi, un èxit sense precedents en la història.
"Aquesta medalla vol dir que som a l'elit. Som al podi de totes les especialitats. No ho esperàvem, la veritat", ha declarat Tarrés després de recollir el bronze per equips. I ha acabat llançant un avís a les grans dominadores de la natació sincronitzada. Per a les japoneses, plata: "La nota més baixa del jurat era la del jutge nipó. Això vol dir alguna cosa. Ja ens tenen por". Per a les russes, or, en estat de gràcia i de perfecció: "Cada cop som més a prop de les soviètiques".
Una composició de Salvador Niebla, titulada "Dalí", amb molts girs surrealistes, va permetre el lluïment de les nedadores espanyoles. L'equip va disfrutar a la piscina i va completar un número ple de riscos sense errors, la qual cosa els va permetre pujar al podi per primera vegada en la modalitat per equips.
