Ielena Isinbàieva, l'atleta russa que ha estat guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports, ha signat durant la seva carrera 27 rècords mundials de salt amb perxa; l'últim, els 5,07 metres que va superar el 28 d'agost, a Zuric.

Isinbàieva va néixer a Volgograd, Rússia, el 3 de juny del 1982. Va practicar gimnàstica en la seva joventut, però als 16 anys es va veure obligada a deixar aquest esport per la seva gran corpulència i va optar per la perxa.

L'any 1999 va guanyar el títol de campiona del món juvenil a Bydgoszcz (4,10), títol que va revalidar l'any següent. Ja el 2002 va saltar 4,55. Va repetir aquesta altura als europeus de Munic, on va ser plata. Aquest any, al juny va posar el seu sostre personal en 4,60.

El primer rècord mundial arriba a Donetsk, el 15 de febrer del 2004, en pista coberta, amb 4,83. El 6 de març del 2004 es proclama campiona mundial sota sostre, a Budapest, amb 4,86, rècord mundial absolut. No hi va haver temps de qüestionar-ne el lideratge, i és que el 27 de juny va aconseguir un nou sostre mundial de 4,87, a Gateshead, amb el qual va iniciar un interminable pujar de centímetre a centímetre, emulant Bubka, per rendibilitzar econòmicament la seva progressió.

Durant el mes de juliol Feofanova li va arrabassar uns dies el registre mundial, però el 25 d'aquest mes va tornar a recuperar-lo amb 4,89, a Birmingham, i cinc dies després amb 4,90, a Londres.

Es proclama per primera vegada campiona olímpica en els Jocs d'Atenes, el 24 d'agost del 2004 amb un salt de 4,91. Una setmana després ho va elevar fins a 4,92 al memorial Ivo van Damme, a Brussel·les.

La temporada del 2004 va tenir el seu colofó amb la seva victòria el 19 de setembre a la Final de l'Atletisme Mundial (4,83) i la seva elecció com millor atleta mundial per la Fundació Internacional d'Atletisme.

El 16 d'agost del 2005 va superar a l'estadi madrileny de Vallehermoso una altura de 4,95 metres. Va saltar per primera vegada els 5 metres al Crystal Palace londinenc, el 22 de juliol d'aquest any i ho va superar per un centímetre als Mundials d'Hèlsinki el 12 d'agost següent.

En el seu debut del 2006, el 12 de febrer a Donetsk va batre el rècord mundial sota sostre per deixar-lo en 4,91. En successives reunions va intentar sense èxit el 4,92, encara que va guanyar a Birmingham i Lievin. Durant l'any 2006 s'imposa als Mundials d'atletisme en pista coberta a Moscou i a les reunions de París, Lausana (4,90), Londres (4,91) i Brussel·les, i només la va superar a Estocolm la polonesa Monika Pyrek. A més a Göteborg suma al seu palmarès l'únic títol que li faltava, el de campiona europea a l'aire lliure (4,80).

La seva participació als Jocs Olímpics del mes d'agost del 2008 a Pequín es va saldar amb un salt de 5,05 metres que li va valer la medalla d'or de l'especialitat. Berlín va ser la seva cita següent amb una gran competició. Els Mundials d'atletisme a la capital alemanya durant l'agost del 2009 van quedar en una gran decepció: no va ser capaç de revalidar la seva corona en la perxa mundial i va ser eliminada sense arribar a ni un sol salt vàlid.

Tot just deu dies després de caure derrotada per primera vegada en una gran competició des dels Mundials de París del 2003, Isinbàieva va aconseguir el seu 27è rècord mundial, amb un salt de 5,07 en la reunió atlètica de Zuric del 28 d'agost.

Està en possessió del premi Laureus a la millor esportista de l'any 2006 i de l'Ordre d'Honor russa (2006). Ja havia estat finalista en el Premi Príncep d'Astúries dels Esports 2005, en el qual Fernando Alonso la va superar en l'última votació, i en la seva edició del 2006.