Sandro Rosell dirigirà, a partir de l'1 de juliol, els destins del Barcelona cinc anys després d'haver abandonat la directiva presidida per Joan Laporta. Ho farà legitimat com el president que més vots ha aconseguit en la història del club: 35.021.

Rosell ha mamat barcelonisme des del bressol. Fill de Jaume Rosell, director general en l'etapa d'Agustí Montalt, el seu primer partit a l'estadi el va viure amb 9 anys, un Barça-Granada en què Johan Cruyff va marcar dos gols.

Sandro es va donar a conèixer en el barcelonisme durant la campanya electoral del 2003. Va ser vicepresident amb Laporta, però en una contínua lluita d'egos, i va acabar per abandonar i contemplar els toros des de la barrera a partir de l'estiu del 2005.

Casat i amb dues filles (Maria i Joana), es va criar en una família burgesa. Malgrat que el seu pare, persona d'origen humil, va ser un dels fundadors de Convergència, Sandro Rosell es declara apolític. Ni ell ni cap dels seus quatre germans va decidir continuar el negoci familiar, l'enginyeria Emte. En l'actualitat, el patrimoni de la família Rosell està valorat, segons diferents fonts, en uns 250 milions d'euros.

Llicenciat en Administració d'Empreses i MBA per Esade, la primera feina del jove Rosell va ser a l'empresa de perfumeria Myrurgia. Amb 23 anys va haver de fer la maleta i viatjar fins al Pròxim Orient per vendre colònies, i una de les primeres va ser el perfum Julio Iglesias. Va jugar com "amateur" en la Segona Divisió B i va passar per equips com el Sant Andreu, el Sants, l'Esplugues, l'Hospitalet i la Penya Barcelonista de Collblanc.

Professionalment, la seva passió el va portar de vendre perfums a fer-se un futur en el màrqueting esportiu. I per a això va ser fonamental que a Barcelona li atorguessin l'organització dels Jocs de Barcelona el 1992. Albert Agustí, el seu cap a Myrurgia, el va contractar per treballar a l'àrea de patrocinis internacionals. En aquest moment, va començar la seva carrera professional i Sandro Rosell va entrar en contacte amb grans multinacionals (Coca-Cola), grups de comunicació (NBC o Sports Illustrated) i organismes esportius del més alt nivell, com el Comitè Olímpic Internacional (COI), a través d'ISL, la seva agència oficial.

Després de l'experiència olímpica, Rosell va començar a col·laborar amb ISL, es va centrar gairebé exclusivament en el món del futbol i va proposar que la Lliga de Futbol Professional (LFP) comercialitzés la pilota de la Lliga.

Adidas i Reebok van rebutjar la idea, Nike la va comprar, també va comprar el seu talent. Un de les seves primeres grans negociacions amb la companyia del bumerang va ser intentar contractar per a la marca un dels grans del futbol espanyol i el Barça va signar, en una dura negociació que li va permetre relacionar-se amb José Luis Núñez.

Qualsevol repte que portava a la pràctica Rosell semblava superar-lo poc temps després. El pròxim va ser instal·lar-se al Brasil i intentar promocionar la marca al país del futbol. Allà va ser fins al 2002, just després que el Brasil aixequés el trofeu en el Mundial de Corea i el Japó.

Sempre recorda que quan l'equip brasiler va arribar al seu país, ell viatjava a l'avió amb l'equip. "Ens van rebre a Brasília cinc avions de caça de les forces armades, un per cada Mundial conquerit", recorda.

Tancada l'etapa al Brasil, la següent destinació per a Rosell havia de ser Portland, la seu central de Nike, on li reservaven un lloc com a responsable mundial d'esports. L'inconvenient era que havia d'instal·lar-se allà amb la família i, amb la seva dona Marta, van decidir que era el moment de tornar a casa i de criar les seves filles a Barcelona.

Tota la resta és coneguda. Va tornar a Barcelona, es va enrolar en la candidatura de Joan Laporta, es va convertir en vicepresident esportiu del club i va crear una empresa de patrocinis esportius, Bonus Sport Management (BSM), el seu "modus vivendi" fins ara. Al Barça hi va ser fins al 2005. I des d'aleshores ha gaudit en silenci els èxits del seu Barça i a partir de l'1 de juliol que ve intentarà viure'ls des del centre de la llotja.